PUJADA A MARE DE DEU DEL MONT (i tornar - non stop)

Avui he fet una sortida que feia molts de dies que la tenia planejada:
Des de casa es veu la Mare de Deu del Mont, i sempre ho he volgut fer sense parar, des de casa i amb la bicicleta de carretera. I avui he aprofitat per pujar, tot i que no fa molt bon dia, està ennuvolat i fa fred. 

He esmorzat una mica més de l'habitual, m'he abrigat bé i cap a les 10 (a aquesta hora ja no fa tant fred) del matí he començat l'aventura.

Surto de casa i per la N-260 vaig fins a l'encreuament de Cabanelles, per començar ja la pujada, fins a a dalt són 18 Km. els primers, fins a l'encreuament de Lliurona, el desnivell no és excessivament exigent, és qüestió d'agafar ritme i paciència (la vegada que vaig pujar amb la BH, vaig tenir seriosos problemes i les pulsacions no paraven de pujar, per la qual cosa vaig haver de parar un moment per refer-me), avui pujo molt més tranquil i vigilant el Polar.
A partir d'aquí i fins a arribar al desviament de Beuda la pujada és dura, per la qual cosa haig d'estrènyer una mica més les dents, des de l'encreuament de Beuda i fins a Sant Llorenç de Sous hi ha un fals pla que ens dóna un respir. A partir del Monestir i fins al cim hi ha un pendent dur -i comença a fer mal temps- però es fa suportable, penso que són els últims 2 km. i així quan m'adono ja estic als peus de la Mare de Deu del Mont, i d'aquí fins al cim ja és tot molt més fàcil.
una vegada a dalt, faig unes fotos i com que fa molt fred (com que fa tan mal dia no trobat a ningú) m'abrigo i començo a baixar, no gaire de pressa, ja que la carretera està bruta de petites branques i troncs molt petits dels treballs que fan per netejar el bosc.
A partir de l'encreuament de Lliurona que la carretera ja aquesta neta, i aprofitant la baixada, intento no baixar ritme i així arribar aviat a casa, ja que comença a caure alguna gota d'aigua i cada vegada el temps va empitjorant, amb la qual cosa segur que arribo a casa moll. Arribo a l'encreuament de Cabanelles i una altra vegada per la N-260 fins a casa, intentant seguir a un ritme alegre, ara ja comença ploure fort i també és hora de menjar, per la qual cosa la gana també empeny.
En definitiva, una sortida completa, un altre dia amb millor temps, la repetiré, mai trobo bones vistes des de dalt, o fa molt fred, o hi ha boira, o està tot ennuvolat i no es veu bé la costa.
És una ruta dura però agraïda en arribar a dalt. Mirau l'enllaç de la sortida.

MIGDIA PEDALANT (Figueres - Cabanelles - Mas Pau)

Avui al migdia he tornat a aprofitar el sol i el bon temps, i des de Figueres, he agafat la carretera de Olot fins arribar a la rotonda d'Avinyonet de Puigventós, per anar al poble, d'aquí a Vilanant, en arribar a les Cases Noves, agafo direcció a Taravaus, i un altre cop la carretera N-260, fins a Navata, on giro per anar a Lladó, i Cabanelles,
Aquí aprofito per fer un petit tomb per dintre el poble, ja que no hi he estat mai, unes fotos i cap a Mas Pau per el trencant de Cabanelles i un altre cop la N-260.
Una sortida curta, peró s'ha de aprofitar els bons dies que faci aquest hiver, si no serà molt llarg, poc més de 27 Km. i 380 m de desnivell, tot aixo en uns 80 minuts. Res d'especial, solsament sdortir a estirar les cames.
Aquest és l'enllaç, que ho disfruteu.

PEDELADA DE REIS

Sortida al migdia, aprofitant que fa bon temps i que he obert els regals que m'han portat els reis.

VALLTER 2000

Pujada Vallter 2000 gener'15

Hola a tothom, 

Avui dia dos de gener és el gran dia, pugem amb en Joan Carles a Vallter 2000. 

Hora de començament: 9 del matí!!!!, amb la fred (2º), que fa i lo be que s’està dormin i m’he deixat enganyar per pujar a Vallter 2000, sort que fa sol i quan comença a caure a la vall s’està molt bé, fins i tot en algun moment fa un aire càlid i fa calor.

Ens hi posem a Vilallonga de Ter, i enfilem cap a Setcases, en aquest primer tram és on notem que fa molt fred, un cop a Setcases el sol ja comença a fer-se veure i la temperatura és menys desagradable, passat el poble trobem el rètol que ens informa de la distància que hi ha fins dalt de tot (11,4 Km.), l’alçada actual i el desnivell, i això es repeteix cada quilòmetre. A vegades penso que no és necessària tanta informació, saps que la pujada és dura amb desnivells que superen el 8,5% en alguns trams i que no hi ha més que pedalar i pedalar fins acabar, però d’altres és una motivació al veure com vas superant quilòmetres a base d’esforç o senzillament mentalitzar-te que ja falta menys, de totes maneres, es dur, però recompensa sempre que mires el voltant, les vistes son espectaculars, avui fa un dia clar sense cap núvol.

Els primers cinc quilòmetres son els mes durs, que és quan el desnivell és més gran, a partir de mitja pujada la dificultat és moderadament menys exigent. les rampes son més suaus i es pot pujar més “còmodament”, i això t’empeny a seguir fins a la estació. Tota aquesta pujada per una carretera asfaltada en malt estat en molts trossos i molts cotxes que pugen cap a pistes, però nosaltres anem fent al nostre ritme.

Un cop arriben quasi bé a dalt hi ha el primer aparcament amb un telecadira per pujar fins a peu de pistes i una mica més amunt ens parem a fer unes fotos i a menjar una mica. Des d’aquest pàrking i fins dalt de tot, el trànsit està tallat, per la qual cosa tenim tot la carretera per nosaltres. Un esforç més i arribem a dalt de tot, aquí ja no hi caben més cotxes, per això està tancat l’accés a dalt de tot. 

Fita aconsseguida!!

Contents, com no podia ser d’altre manera, fem més fotos; abrigats i cap a baix, amb molt de compte, no volem “derrapar” en alguna corba, hi ha llocs que encara no hi toca el sol i el terra pot està glaçat, no tinc cap ganes d’estrenar la bici, cal vigilar amb l'asfalt mal estat i amb els vehicles que pugen. Ens parem a Setcases a fer un cafè, per cert el més card que hem begut mai, i ràpidament cap a Vilallonga, que es fa tard, ara la carretera és més ample i en bon estat, i aprofitem per anar ràpids.

Hem tocat neu!!!

Aquest és enllaç de la pujada.  On podreu comprovar també la pendent. Us animo a fer-la encara que només sigui un cop, jo segur que repetiré.

Per cert la Megamo, molt i molt bé, tant a la pujada com a la baixada, el 28 al darrera fa miracles a l'hora de pujar, juntament amb el 34 davant. En Joan Carles diu: Quin “pepino” de bicicleta (tot i que ell no va pas descalç, precisament), i jo content amb un nen amb unes sabates noves.