EL PERQUÈ DE PEP S'HI COLA.

El nom ve de fa molt de temps, de quan vaig començar a fer activitats esportives amb el grup de Beth, Ferran, Henry, Joan Carles, Marià, Marta ...Eren els meus primer dies d'esquí, i tot just podia seguir-los. Ells dominaven tots, fins i tot algun esquiava cap enrere, quan tocava aturar-se en un remuntador, ells feien cua i jo parava on podia, de vegades al principi de la cua, i van començar a dir: En Pep es cola; En Pep escola, i d'aquí ve en PEP S'HI COLA.
Benvinguts al bloc. Us convido a visitar-lo, tant aquest, on majoritàriament parlaré de la bicicleta de carretera (“Flaca”), com el de la colla (pollistrolbikers.blogspot.com, aquí només BTT).

dijous, 22 de gener del 2015

PUJADA A MARE DE DEU DEL MONT (i tornar - non stop)

Avui he fet una sortida que feia molts de dies que la tenia planejada:
Des de casa es veu la Mare de Deu del Mont, i sempre ho he volgut fer sense parar, des de casa i amb la bicicleta de carretera. I avui he aprofitat per pujar, tot i que no fa molt bon dia, està ennuvolat i fa fred. 
He esmorzat una mica més de l'habitual, m'he abrigat bé i cap a les 10 (a aquesta hora ja no fa tant fred) del matí he començat l'aventura.
Surto de casa i per la N-260 vaig fins a l'encreuament de Cabanelles, per començar ja la pujada, fins a a dalt són 18 Km. els primers, fins a l'encreuament de Lliurona, el desnivell no és excessivament exigent, és qüestió d'agafar ritme i paciència (la vegada que vaig pujar amb la BH, vaig tenir seriosos problemes i les pulsacions no paraven de pujar, per la qual cosa vaig haver de parar un moment per refer-me), avui pujo molt més tranquil i vigilant el Polar.
A partir d'aquí i fins a arribar al desviament de Beuda la pujada és dura, per la qual cosa haig d'estrènyer una mica més les dents, des de l'encreuament de Beuda i fins a Sant Llorenç de Sous hi ha un fals pla que ens dóna un respir. A partir del Monestir i fins al cim hi ha un pendent dur -i comença a fer mal temps- però es fa suportable, penso que són els últims 2 km. i així quan m'adono ja estic als peus de la Mare de Deu del Mont, i d'aquí fins al cim ja és tot molt més fàcil.
una vegada a dalt, faig unes fotos i com que fa molt fred (com que fa tan mal dia no trobat a ningú) m'abrigo i començo a baixar, no gaire de pressa, ja que la carretera està bruta de petites branques i troncs molt petits dels treballs que fan per netejar el bosc.
A partir de l'encreuament de Lliurona que la carretera ja aquesta neta, i aprofitant la baixada, intento no baixar ritme i així arribar aviat a casa, ja que comença a caure alguna gota d'aigua i cada vegada el temps va empitjorant, amb la qual cosa segur que arribo a casa moll. Arribo a l'encreuament de Cabanelles i una altra vegada per la N-260 fins a casa, intentant seguir a un ritme alegre, ara ja comença ploure fort i també és hora de menjar, per la qual cosa la gana també empeny.
En definitiva, una sortida completa, un altre dia amb millor temps, la repetiré, mai trobo bones vistes des de dalt, o fa molt fred, o hi ha boira, o està tot ennuvolat i no es veu bé la costa.
És una ruta dura però agraïda en arribar a dalt. Mirau l'enllaç de la sortida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada