VALLTER 2000

Pujada Vallter 2000 gener'15

Hola a tothom, 

Avui dia dos de gener és el gran dia, pugem amb en Joan Carles a Vallter 2000. 

Hora de començament: 9 del matí!!!!, amb la fred (2º), que fa i lo be que s’està dormin i m’he deixat enganyar per pujar a Vallter 2000, sort que fa sol i quan comença a caure a la vall s’està molt bé, fins i tot en algun moment fa un aire càlid i fa calor.

Ens hi posem a Vilallonga de Ter, i enfilem cap a Setcases, en aquest primer tram és on notem que fa molt fred, un cop a Setcases el sol ja comença a fer-se veure i la temperatura és menys desagradable, passat el poble trobem el rètol que ens informa de la distància que hi ha fins dalt de tot (11,4 Km.), l’alçada actual i el desnivell, i això es repeteix cada quilòmetre. A vegades penso que no és necessària tanta informació, saps que la pujada és dura amb desnivells que superen el 8,5% en alguns trams i que no hi ha més que pedalar i pedalar fins acabar, però d’altres és una motivació al veure com vas superant quilòmetres a base d’esforç o senzillament mentalitzar-te que ja falta menys, de totes maneres, es dur, però recompensa sempre que mires el voltant, les vistes son espectaculars, avui fa un dia clar sense cap núvol.

Els primers cinc quilòmetres son els mes durs, que és quan el desnivell és més gran, a partir de mitja pujada la dificultat és moderadament menys exigent. les rampes son més suaus i es pot pujar més “còmodament”, i això t’empeny a seguir fins a la estació. Tota aquesta pujada per una carretera asfaltada en malt estat en molts trossos i molts cotxes que pugen cap a pistes, però nosaltres anem fent al nostre ritme.

Un cop arriben quasi bé a dalt hi ha el primer aparcament amb un telecadira per pujar fins a peu de pistes i una mica més amunt ens parem a fer unes fotos i a menjar una mica. Des d’aquest pàrking i fins dalt de tot, el trànsit està tallat, per la qual cosa tenim tot la carretera per nosaltres. Un esforç més i arribem a dalt de tot, aquí ja no hi caben més cotxes, per això està tancat l’accés a dalt de tot. 

Fita aconsseguida!!

Contents, com no podia ser d’altre manera, fem més fotos; abrigats i cap a baix, amb molt de compte, no volem “derrapar” en alguna corba, hi ha llocs que encara no hi toca el sol i el terra pot està glaçat, no tinc cap ganes d’estrenar la bici, cal vigilar amb l'asfalt mal estat i amb els vehicles que pugen. Ens parem a Setcases a fer un cafè, per cert el més card que hem begut mai, i ràpidament cap a Vilallonga, que es fa tard, ara la carretera és més ample i en bon estat, i aprofitem per anar ràpids.

Hem tocat neu!!!

Aquest és enllaç de la pujada.  On podreu comprovar també la pendent. Us animo a fer-la encara que només sigui un cop, jo segur que repetiré.

Per cert la Megamo, molt i molt bé, tant a la pujada com a la baixada, el 28 al darrera fa miracles a l'hora de pujar, juntament amb el 34 davant. En Joan Carles diu: Quin “pepino” de bicicleta (tot i que ell no va pas descalç, precisament), i jo content amb un nen amb unes sabates noves.